94 RUḊRAIĠEAĊT

  Téid Conall roiṁe iarsoin go Teaṁair na Rioġ, agus do
ḃí óglaċ de Ultaċaiḃ i dTeaṁair an tan soin i ḃfoċair rioġ
Teaṁraċ.  Ceann Bioraiḋe ainm an óglaiġ, agus is aṁlaiḋ
do ḃí Earc mac Cairbre i ndaiḃiġ foṫruigṫe ann.
  “Is maiṫ liom,” ar Earc, “mar atáid Ultaiġ anoċt
agus gan fear dioġalta fola ná cosnaiṁ críċe aca tar éis
Con Ċulainn.”
  Eirġeas taom báiḋte i gCeann Bioraiḋe iar n-a ċlos soin
dó, agus aduḃairt:  “An ḟaid is ṁairfiḋ Conall Cearnaċ
agus Conċuḃar rí Ulaḋ go n-a gclann agus rioġra Ulaḋ ar
ċeana gurab éagcóir dó-san ráḋ ná beaḋ fear dioġalta
fola beó de Ultaċaiḃ tar éis Con Ċulainn do ṁarḃaḋ.”
  Iar gclos coṁráiḋ sin Binn Ċioraiḋe d’Earc mac Cairbre,
do ġlac cloċ ċuige, agus ṫug urċar d’ionsuiḋe Cinn Bioraiḋe.
Cromas Ceann Bioraiḋe a ċeann roiṁ an gcloiċ agus do
leig seaċa í go ndeaċaiḋ tré ṫaoiḃ na ḃruiġne amaċ.  Do
ġluais Ceann Bioraiḋe roiṁe iarsoin, agus is í sliġe i n-ar
ġaiḃ sé ’san ḃealaċ céadna a raiḃ Conall Cearnaċ ag teaċt
d’ionsuiḋe na Teaṁraċ, agus fáiltiġios a ċroiḋe d’a ḟeicsin,
óir d’aiṫin sé guraḃ é an rioġlaoċ Conall a ḃí ann, agus
aiṫniġios Conall eisean go nduḃairt:  “Scéala leat, a
Ċeinn Ḃioraiḋe, no cia atá i dTeaṁraiġ?”
  “Atá Earc Mac Cairbre,” ar Ceann Bioraiḋe, “agus é
ar n-a ḟoṫragaḋ i ndaḃaiċ ḟoṫruiġṫe, agus ṫug a ḃriaṫar ná
raiḃ fear dioġaltaa fola de Ultaiḃ beó tar éis Ċon Culainn.”
  “Ní fíor dó san,“ ar Conall.  “Atáim-se beó fós, agus
is fear dioġalta fola agus gréise mé.”  Agus d’innis Ceann
Bioraiḋe a imreasán le hEarc do Ċonall, agus do b’é sin
an gearán le caraid.  Agus fillios Ceann Bioraiḋe le
Conall go Teaṁair, agus do ġaiḃ ċuige ó Ċonall an gad air a
raiḃ ceann Ṁáine ṁic Oilealla agus aduḃairt:  “Bíoḋ buain
na gceann anuas ort-sa, a Ċonaill, agus a n-iomċur orm-sa.”
  Iarsoin do ċonnarcadar iomáin d’a ullṁuġaḋ ar ḟaiṫċe
na Teaṁraċ.  Do ċuadar d’a ionsuiḋe, agus is iad do ḃí ann
ḋá ṫaoiseaċ le hEaɼc mac Cairbre .i. Maol agus Maḋm;
agus is í ba liaṫróid aca i n-a coṁair ceann Ċon Culann le n-a
ḃualaḋ eadarṫa.
  “Créad so agaiḃ?” ar Conall.
  “Ort do ċol duais,” ar siad;  “nár ċuala tú Cú Ċulainn
do ṁarḃaḋ d’ḟearaiḃ Éireann ar Ṁaiġ Ṁuirṫeiṁne?”