BRISLEAĊ ṀÓR ṀAIĠE ṀUIRṪEIṀNE 79

Rianġaḃra na heiċ d’oiriseaṁ, “óir ṫángadar trom-
néalla dom’ ionsuiḋe,” ar sé.
  “Déanfad,” ar Laeġ, “agus do b’ḟearr anṁain ’ná teaċt
do’n turas so, óir d’iompuiġ séan is sonas i n-ár n-aġaiḋ,
agus na huile ḃuaḋa ded’ ċoiṁdeacṫ gus an uair seo.  Óir
ní fir do-ġniḋ do ṁilleaḋ aċt mná, agus ní ṁuirḃfidís fir
an doṁain tú aċt le draoiḋeaċt;  agus is de ḋraoiḋeaċt na
mban tiocfaiḋ do ċloḋ, agus ní ṁuirḃfeá féin Cúroi mac
Dáire muna mbeaḋ draoiḋeaċt do ḃeiṫ agat ċuige.”
  Is annsoin do ṫáinig Cú Ċulainn d’ionsuiḋe fear nÉireann,
agus mar ċonnarcadar ċuċa é aduḃradar ná raiḃ ’san doṁan
aon ḟear do b’ḟearr oineaċ ’ná é agus go mbuḋ ċóir dóiḃ
Cú Ċuileasc ċáinte do ċur d’iarraiḋ a ṡleiġe air.  Téid
Cú Ċuileasc i gcoinne agus i gcoṁḋáil Ċon Culainn agus
trí caogaid éigeas maraon leis.  Fearas Cú Ċulainn fáilte
roiṁ Ċoin Ċuileasc, agus aduḃairt Cú Ċuileasc leis:
  “Taḃair aisce ḋom, a Ċú Ċulainn,” ar sé.
  “Cá aisce sin?” ar Cú Ċulainn.

“Is í aisce iarraim,
  A Ċú Ċulainn ċruaiḋ
Do ġae ġorm ġasta
  Ċuireas ár gaċ sluaiġ.’

“Mairg ṡireas an aisce,
  A Ċú Ċuileasc ċruaiḋ,
Fir Éireann im’ aġaiḋ
  ’S mo ġae do ḃreiṫ uaim.’

  “Cionnus do ḃéara mé mo ṡleaġ duit?” ar Cú Ċulainn
fós.  “An é a gráin no a hurlann do ḃéara mé roimpe?”
  “Ní ceaċtar díoḃ,” ar Cú Ċuileasc, “aċt fiar-ṫreasna.”
  Do leig Cú Ċulainn an ċraoiseaċ ċró-reaṁar treasna fá
ḟeirg ṁóir ċuċa gur ṫuit Cú Ċuileasc go n-a ṫrí ċaogaid
éiġeas marḃ gan anam ar an láṫair sin de niṁ na craoisiġe.
  “Truaġ soin,” ar Cú Ċulainn;  “ṫáinig saoġal ṁ’oiniġ
go bráṫ tar éis Cú Ċuileasc is a ṫrí ċaogaid éigeas do
ṫuitim liom.  Agus leig broid ar an eaċaiḋ, a Laeġ, go
mbéaraimís ar na sluaiġtiḃ i n-a n-ionadaiḃ iomḟosta.”
  “An mbéarad an tsleaġ liom?” ar Laeġ.
  “Ní ḃéarair,” ar Cú Ċulainn;  “Óir ní ḋeaċas-sa i