58 RUḊRAIĠEAĊT

Dursan an t-eó óir,
  A ḟeirdia na ndáṁ,
A ḃailc ḃéimeanaiġ ḃaeṫ
  Ba ḃuaḋaċ do láṁ.

Do ḃarr ḃuiḋe ċas,
  Ba ḃras caoin an séad,
Do ċrios dualaċ maoṫ
  Máḋ do ṫaom an t-éag.

Ár goṁḋaltas ba ċaoin
  Raḋarc súla saoir,
Do sciaṫ go mbile óir
  Fiċe ceall ba fiú i maoin,

Do ṫuitim dom’ láiṁ
  Guiḋim naċ ba ċóir,
Níor ḃa coṁrac caoin.
  Dursan an t-eó óir.

  “Maiṫ, a Laeġ,” ar Cú Ċulainn, “taḃair doṁ-sa an
gae bulga feasta, óir ní ḟéadaim ḃeiṫ i n-a éagmuis.”
  Iarsoinn do mion-ċoscraḋ corp an ċuraiḋ .i. Feirdia, le
Laeġ, agus tugaḋ an gae bulga do Ċoin Ċulainn.
  “Fágam an t-áṫ feasta,” ar Laeġ, “óir ní’l aċt súgraḋ i
ngaċ coṁrac d’a ḃfuaireamair riaṁ ag féaċain coṁraic
Feirdia.  Agus dá mbuḋ slán mise, buḋ neiṁniḋ loim gaċ
coṁrac d’a ḃfaġainn ó ḟearaiḃ Éireann feasta ód’ ċuireas
Feirdia ḋíom.”  Agus do ċan Cú Ċulainn an laoi seo:

Cluiċe gáire coṁrac cáiċ
Go roiċ Feirdia ’san áṫ,
  Ionann foġluim do friṫ ḋúinn
Ionann dúinn ró ḋruim ráṫ.

Ċeiṫre fir ċreiṫre fiċid ċeiṫre céad
Míle fear noċa bréag
  An méid naċ deaċaiḋ slán d’a dtig
  Óm’ láiṁ i gcoṁrac aen ḟir.