OIḊEAḊ ĊONLAOIĊ MIC ĊON CULAINN 27

ann do dhéantar do luiġe agus do leaċt liom-sa ar son cíosa 
an droiċid seo.”
  “An áiġṁilleaḋ atá ort?” ar an macaoṁ.
  “Is eaḋ go deiṁin,” ar an t-aṫaċ.
  “Má do milleaḋ do ċíos riaṁ umat, millfiḋear indiu
é,” ar Conlaoċ.
  “Déin t’ainm agus do ṡloinne ḋom, a ṁacaoiṁ,” ar an
t-aṫaċ.
  “Noċa ndiongan,” ar Conlaoċ.  “Agus tusa, a aṫaiġ cad
é do ċoṁainm-se?”
  “Mongán m’ainm-se,” ar sé.
  “Do ḃeirim mo ḃriaṫar,” ar Conlaoċ, “naċ ainm ḟir
ṡuairc ṡaor-ċlannda an t-ainm sin ort.”
  Cromaid cáċ díoḃ ar a ċéile as a haiṫle gur ḟearadar
coṁrac fíoċḋa fearaṁail fuilteaċ faoḃraċ niṁneaċ neaṁ-
ċáirdeaṁail le ċéile ionnus gur ṫuit Mongán le Conlaoċ i
ḃfoirċeann an ċoṁraic.
  Ṫáinig féin roiṁe iarsoin d’ionnsuiḋe Éireann gur ġaiḃ
cuan agus calaḋṗort i dTráiġ na dTréin-ḟear i gcúige
ollḃlaḋaċ Ulaḋ.  Do ḃí coinne agus coṁḋáil Ulaḋ ar an
dtráiġ sin an lá céadna, agus ód’ ċonnairc Conlaoċ na
sluaiġte cruinniġṫe ’san oireaċtas soin do ṫug carraig
coṁmór cloiċe as an gcoṁṫuras gur rug leis í, agus do
leig ar lár ar árd na tulċa i gcoṁḟogus do na sluaiġtiḃ í.
Agus ṫug d’a ḃréiṫir dá mbeaḋ fir uile Ulaḋ annsoin naċ
teiċfeaḋ rómpa aon ċoiscéim no go dteiċfeaḋ an ċarraig
ċloiċe sin.  Do cóiriġeaḋ leis annsoin cleasa gaile agus
lán-ġaisce ós a ċionn ’san aer agus ’san ḃfirmimeint agus
clé a scéiṫe le sna sluaġaiḃ agus ba ċoṁarṫa diṫe rioġ
do na sluaġaiḃ san .i. an laoċ do ḋéanaṁ na gcóiriġṫe san
d’a láṫair.
  Ód’ ċonnairc Conċuḃar mac Faċtna rí Ulaḋ san aduḃairt:
“Téid neaċ uainn d’a ḟios cia tá annsúd.”
  “Cia raċas ann?” ar siad.
  “Cia do raċaḋ ann,” ar Breicne mac Cairbre Cinnléiṫ,
“aċt mise?” agus d’iarr arm ar Ċonċuḃar, agus ṫug
Conċuḃar soin dó.  Ṫáinig Breicne roiṁe d’ionsuiḋe an
ṁacaoiṁ fá’n dtuairim sin, agus gaċ foigse d’a dtigeaḋ ba
ṁóide a ġaḃaḋ imeagla é ag feicsin na gcleas n-iongantaċ
n-anaiṫnid.  Cuirios Breicne a arm gaisce uaiḋ iarsoin,