OIḊEAḊ ĊONLAOIĊ MIC ĊON CULAINN 25

úd do ḋéanaṁ gan ċuiduiġaḋ iar dteaċt ó ḟoġluim duit;
agus giḋ cian giḋ gairid uainne go hÉirinn noċa mbeiḋ sinn
ar aon tsliġe.”
  Dála Ċon Culainn, ní ṫug d’a úiḋ ná d’a aire aon niḋ d’a
nduḃairt an rí leis, agus do roinn siad cíos rioġḋa soin na
ḃFoġṁóraċ i dtrí rannaiḃ .i. trian do ḃruġaiḃ agus do
ḃiaḋtaċaiḃ ḃFear gCat, agus trian do’n inġin, agus trian
eile dóiḃ féin.
  Do ḃíodar annsoin go ceann coiṫciġis ar ṁíosa.  Do
ṫiomnadar ceileaḃraḋ d’Aoḋ Ruaḋ i gcionn na haimsire
sin, agus do rángadar as soin d’ionsuiḋe Éireann gur
ġaḃdar cuan i dTraċt Falaḋ i gCúige Ulaḋ, agus ṫángadar as
soin go hÉaṁain Maċa mar a raiḃ Conċuḃar mac Faċtna,
rí Ulaḋ.  Fearas Conċuḃar fáilte rómpa agus maiṫe Ulaḋ
ar ċeana, agus fostas Conċuḃar a n-urṁor san go ceann
bliaḋna, agus go háiriṫe Cú Ċulainn agus clann Uisneaċ .i.
Naoise is Áinle is Ardán.  Agus ní raiḃ i n-éinfeaċt ag aon
riġ de rioġaiḃ an doṁain riaṁ laoċra ba fearr ’ná an laoċra
soin ar a dtugtaiḋe Curaḋa na Craoiḃe Ruaiḋe, aṁail is
follus i n-ár ndiaiḋ.  Agus noċar ṫualaing fir Eórpa ar a 
dtraoċaḋ ná ar a dtorċraḋ no gur ṫuiteadar féin amaċ le
ċéile go baoṫ cineaṁnaċ.
  Ag sin agat, a léiġṫeoir ḃig ionṁuin, oieaṁain Ċon
Culainn go nuige seo.


                                           II
        OIḊEAḊ ĊONLAOIĊ MIC ĊON CULAINN

  Dála na mná toirċe úd d’ḟágaiḃ Cú Ċulainn i gcríoċaiḃ an 
doṁain ṁóir ṡoir do rug sí gein ṁullaiġ leaṫain ṁic agus
do baisteaḋ tré ġeintliḋeaċt é.  Do tugaḋ Conlaoċ mac
Ċon Culainn d’ainm air, agus do hoileaḋ is do leasuiġeaḋ é
’san ionad soin ó aimsir a naoiḋeantaċta go raiḃ urlaḃra
aige.  Do cinneaḋ annsoin é ṫar gaċ macaoṁ ba ṡine ’ná é
féin, agus do múineaḋ cleasa gaile agus gaisce ḋó le n-a
ṁáṫair go naċ raiḃ cleas d’a gcuala ná d’a ḃfacaiḋ naċ
raiḃ aige i gcoitċinne aċt cleas an Ġai Bulga aṁáin.  Do
ġaiḃ ard-oirḋearcas na ċríċe i n-a raiḃ féin as a neart
agus as a láṁaċ, agus do ġaiḃ géille agus braiġde gaċ tíre