<<<<   RUḊRAIĠEAĊT   >>>>


20 RUḊRAIĠEAĊT

  “Ní froṁṫa fós tú,” ar an rioġan, “óir atáid trí cleasa
agam-sa naċ faca tú fós.  Agus fan le n-a ḃfoġluim, agus
beiḋir ós ógaiḃ an doṁain iarsoin go hiomlán.”
  “Má’s eaḋ, fanfad,” ar Cú Ċulainn, “agus cia na trí
cleasa iad?”
  “Cleitín-ċleas, cromaiḋ-ċleas agus cleas an ġai bulga.”
  Do rin Cú Ċulainn an ċoṁairle sin, agus do ḃí cáirdeas
aca le ċéile feasta.  D’ḟoġluim na trí cleasa ar feaḋ na
bliaḋna úd, agus do ṫiomain ceileaḃraḋ ḋi iarsoin.  “Is
fearr doṁ-sa imṫeaċt,” ar sé, “óir is coṁainm an lae seo
ceileaḃraḋ na ridreaḋa ó Éirinn d’a n-oidiḃ, agus do ḃeirid
fiaċa a ḃfoġlama ḋóiḃ.”
  “Noċar ċóir d’ḟear mar ṫusa imṫeaċt an ḃliaḋain
seo,” ar sí, “agus mise taoḃṫrom torraċ, no go ḃfeasfá
cá naoiḋean a ḃronnfar dúinn.”
  “Má’s inġean ḃronnfar ort” ar Cú Ċulainn, “is le gaċ
máṫair soċar a hinġine, agus taḃair do’n ḟear is áil leat
féin í.  Giḋeaḋ má’s mac a ḃeas agat, dein a oileaṁain
agus cleasa ridireaċta do ṁúineaḋ ḋó; agus an uair ḃus
lán an fáinne seo d’a ṁeoir, cuir ċuġam-sa go hÉirinn é.
Agus an uair ṫeilgfeas sleaġ i ndiaiḋ a húrlan agus áiṫeas
do ḋéanaṁ di, agus an uair ḃéaras an ċimḟiaḋ d’aon ḃéim,
cuir de ġeasaiḃ air gan scéala d’innsint d’éinneaċ aṁáin go
bráṫ; agus taḃair Conlaoċ mac Ċon Culainn d’ainm air.”
  Do ġluais Cú Ċulainn iarsoin, agus ṫáinig Aoife ó’n
ndún amaċ d’a ṫioḋlacaḋ; agus is é aiṫeasc diaḋnaċ
d’aiṫin di .i. gan cleas an Ġai Bulga do ṁúineaḋ d’éinneaċ
’san doṁan go bráṫ ná fós do Ċonlaoċ go roiċeaḋ go hÉirinn
ċuige féin.  Ceileaḃras di iarsoin, agus ba ḋoġraċ
ḋoiṁeanmnaċ an inġean d’eis Ċon Culainn, agus ba ṫuirseaċ
imṡníoṁaċ leisean a haigne ag teaċt ’san tsliġe an lá soin.
Agus ṫáinig roiṁe anoir go ráinig Droiċead an Éallta.
Do ling a léim féin an lá soin; agus an tan ṫáinig i meaḋon
an droiċid do ċonnairc ar an gceann eile cailleaċ árd
ḟad-ċosaċ aġaiḋ-ġorm agus eaċlasc aṫġarḃ úir-iarainn i n-a
raiḃ lán a glaice.
  “Maiṫ, a Ċú Ċulainn,” ar sí.  “Leig seaċad an tsliġe
ḋom; ní ionad caiṫiġṫe an t-ionad a ḃfuilim, óir is coṁcaol
le ruibe fuilt é, agus is coṁgairiḋ le halt é, agus is coiṁ-
sleaṁain le heascuin no le húirṡeice é, agus dá dtuiteaḋ


<<<<   RUḊRAIĠEAĊT   >>>>