10 RUḊRAIĠEAĊT

  Iarsoin téid an inġean leó amaċ an lá soin, agus do rin
iliomad de ċleasaiḃ gaile agus gaisce i n-a ḃfiaḋnaise.
Dóiġ, áṁ, is minic le sna hoidíḃ diaṁaire a ḃfoġlama do
ḋéanaṁ i ḃfiaḋnaise na ndaltaḋa noċ ṫéid d’a n-ionsuiḋe i
gcríoċaiḃ imċiana.  Agus ba de na céad-ċleasaiḃ do rinn
i n-a ḃfiaḋnaise .i. ṫug sí sleaġ rinnġéar ċúig-reannaċ
ċúiċe, agus d’ḟág ceann na sleiġe ’san talaṁ agus a rinn
ailt-niṁe suas díreaċ, agus do riṫling an ḃanġaisciḋeaċ
go héadtrom aerḋa gur leig í féin ánuas ar rinn an sleiġe
síoṫ-ġuirme go dtárla a huċt agus a hurḃruinne uirṫe, agus
ní ṫug tolg ná eirġe ná éidiuġaḋ uirṫe, agus do ḃí i ḃfad
i n-a coṁnuiḋe uirṫe i n-áirde ar rinn na sleiġe sin.
  “A óga,” ar sí, “tigeaḋ neaċ agaiḃ agus deineaḋ an
cleas úd.”
  Aduḃaradar san gurab é Conall Cearnaċ duine b’uaisle
agus b’ḟurránta ḋíoḃ agus gurab dó ba ḋleaċt tosaċ d’ḟaġáil.
  Iarsoin téid Conall d’ionsuihe na sleiġe, agus gé’r ba
laoċda a láṁ agus gé’r ċroḋa a ċroiḋe, gé’r leadarṫa é do
láṫair coṁlainne agus gé’r ḃa ḋíreaċ a ḋíoḃragaḋ, do
éimiġ an cleas soin do ḋéanaṁ.
  Is annsoin aduḃairt an inġean: “An dtig leat-sa an
cleas úd do ḋéanaṁ?” ar sí le Coin Ċulainn.
  Do ba náir dúinn uile agus sinn i n-ár nUltaċaiḃ iomóḋ
uaiṫe, agus d’eiriġ Cú Ċulainn go héadtrom úiréasca d’ion-
suiḋe an ċleasa, agus lingeas i n-áirde ós cionn na sleiġe
gur leig a uċt anuas ar rinn na sleiġe síṫ-ġéire snas-ġoirme
sin.  Agus ba ċuma leis aċt mar ba é a ionad coṁnaiḋṫe
car an ċoṁlae soin.  Ṫáinig anuas iarsoin, agus do ġaiḃ
an inġean ag agallaṁ Ċonaill Ċearnaiġ agus Laoġaire Ḃuaḋraiġ
go nduḃairt leó: "An niḋ as a ḃfuaireaḃair-na blaḋ
agus nós oirḋearcais riaṁ, a laoċra, congḃaiḋ é, agus ní’l
tairḃe ḋíḃ ḃeiṫ ag foġluim cleasa ridireaċta ná gaisce
feasta, óir do ṫiomsaiġeadar agus do ċuireadar ḃur gcuirp
agus ḃur gcnáṁa, agus do ṫéaċtadar ḃur ḃfolana agus
is aois céille siḃ anois.  Agus má’s maiṫ liḃ aimsir agus
coiṁdeaċt, do ġeoḃaiḋ siḃ agam-se é.”
  Is annsoin aduḃairt Conall: “Ní riogamaoid-ne sin de
leas, óir dá mba le haimsir dúinn is do riġ éigin de rioġaiḃ
an doṁain do ḋéanfaimís é.”
  “Má’s eaḋ,” ar an inġean, “fánaḋ an macaoṁ óg úd