ḃí an t-uisce go léir salaċ aige. Ḃí fearg
ar an ndreoilín.
  “ Is mór an náire ḋuit é !” ar seisean.
“ Tá an t-uisce go léir salaċ agat. Ba ṁaiṫ
an ceart tú ċeangal.”
  Ḃí béal mór leaṫan ar an gcrogall.
D’oscail sé a ḃéal agus ċuir sé gáire as.
  “ Ní ḟéadfá-sa mé ċeangal,” ar seisean.
“ Agus dá mbeaḋ míle eile in éineaċt leat
ní féadfad sib mé ċeangal.”

                               II

  Ġlaoiġ an dreoilín ar na dreoilíní eile.
Fuaireadar téad ḟada. Ḃí an t-eileafant
fós fén gcrann agus é ina ċodlaḋ. Ċeangail
na dreoilíní ceann na téide ḋe. Ċuadar
ċun na haḃann ansan. Ḃí an crogall fós
san aḃainn agus é ina ċodlaḋ. Ċeangail na
dreoilíní an ceann eile den téid de.
  Ḋúisiġ an t-eileafant ar ball. Ċonaic sé
an téad.
  “ An dreoilín a ċuir an téad so orm,” ar
seisean. “ Tarraingeod liom é agus
maród é.’’
  Ḃain an t-eileafant tarraing as an dtéid.
Ḋúisiġ an crogall.