A ṪÁINIG GO H-ÉIRINN            97

                     An Múine :

  Ná bí ag caſaḋ le ɼud a ḋéanaṁ atá
laſmuiċ aɼ fad de d’ ċumaſ.  Ní ḋéanfiɼ
aċ t’ ḟiacala do ṁeilt aguſ do ḃɼiſeaḋ
leiſ, aguſ ſin a mbeiḋ d’á ḃáɼ agat.
Iſ beag má tá aon ní iſ mó a ṫuillean
dɼoċ-ṁeaſ ’ná dɼoċ-aigne ag caſaḋ le díoḃáil
a ḋéanaṁ, aguſ gan aɼ a cumaſ é ḋéanaṁ.

    AN MAĊTÍRE AGUS AN MADRA

  Ṫáinig an maċtíɼe aɼ an madɼa aguſ an
madɼa ’n-a ċodla laſmuiċ de ḋoɼuſ an tiġe.
  “ Tá ocɼaſ oɼm,” aɼſan maċtíɼe.  “ Ní
móɼ ḋom tú ḋ’iṫe láiṫɼeaċ.”
  “ Ó, faiɼe fút, ná dein ! ” aɼſan madɼa.
  “ Caiṫfad a ḋéanaṁ,” aɼſan maċtíɼe.
“ Táim caillte leiſ an ocɼaſ.  Níoɼ iṫeaſ
blúiɼe le ḋá lá.”
  “ Ní maiṫ an ċiall duit miſe ḋ’iṫe anoiſ,”
aɼſan madɼa.  “ Ní’l coṫú ɼó ṁaiṫ oɼm
le tamal, aguſ táim ana-lom.  Aċ beiḋ
póſaḋ anſo amáɼaċ aguſ beiḋ ana-ċoṫú
oɼm go ceann ɼoinnt laeṫanta.  Anſan beiḋ
mé ɼaṁaɼ bɼeáġ, aguſ beiḋ ɼud éigin de
ḃéile agat ionam má ṫagan tú.”