96                      AESOP

       AN MADRA AGUS AN ĊAORA

  Ċuiɼ an madɼa an dliġe aɼ an gcaoiɼiġ ag
éileaṁ fiaċ.  Do glaoḋaḋ an ċúiſ.  An
maċtíɼe aguſ pɼéaċán na gceaɼc an dá
ḃɼeiṫeaṁ.  Níoɼ lean an tɼiail aḃfad.  Do
tugaḋ an ḃɼeiṫ i ḃfaḃaɼ do’n ṁadɼa.  Do
ṁaiɼḃ an madɼa an ċaoɼa, aguſ ṫug ſé cuid
ṁaiṫ de’n ḟeóil do’n dá ḃɼeiṫeaṁ.

                           An Múine :

  Ní’l feall iſ meaſa ’ná an feall a ḋeinean
an bɼeiṫeaṁ a ġlacan bɼeab.  Iſ aɼ ḟíɼinne
aguſ aɼ ḋílſe an ḃɼeiṫiṁ a ḃíon gaċ aoinne
ag bɼaṫ ċun ciɼt dliġe ḋ’ḟáġail.  Nuaiɼ a
ġlacan an bɼeiṫeaṁ an ḃɼeab bainteaɼ na
coſa ó’n gceaɼt.  Deinteaɼ éagcóiɼ i ɼioċt ciɼt.


 AN t-AṪAIR NIṀE AGUS AN LÍOṀÁN

  Ċuaiḋ an t-aṫaiɼ niṁe iſteaċ ſa ċeaɼdċain
an ḟaid a ḃí an gaḃa amuiċ.  Ċimil ſé leiſ
an líoṁán.  Do ġoɼtuiġ an líoṁán é.  Ṫug
ſé ſnap aɼ an líoṁán aguſ ṁeaſ ſé na
fiacala niṁe a ċuɼ tɼíd.  Níoɼ ḟéad ſé na
fiacala ċuɼ tɼíd an gcɼuaiḋ, ní náɼ ḃ’ion-
gna, aċ ċoimeád ſé a ġɼeim aguſ ḃí ſé
ag oibɼiú na ḃfiacal.
  Do ſgaoil an líoṁán leiſ aɼ feaḋ tamail.
Anſan do laḃaiɼ ſé.
  “ Aiɼiú, bíoḋ ciall agat,” aɼ ſeiſean,
“ aguſ cuiɼ uait an ċogaint.  Ná fuil ḟioſ
agat go ḃféadfinn-ſe, dá mba ṁaiṫ liom é,
na fiacala ſan a ḋ’iṫe amaċ aſ do ċeann ! ”