66                       AESOP

  Nuaiɼ ḃí an beiṫiɼ imṫiġṫe ṫáinig feaɼ an
ċɼainn anuaſ.  Ḃí ſé ag mion-ġáiɼiḋe aguſ
ag magaḋ.
  “ Cad a ḃí ag an ḃfeaɼ móɼ úd ḋ’á ɼáḋ
leat ? ” aɼ ſeiſean.  “ Ba ṁóɼ an ſeó an
ċogaɼnaċ a ḃí aɼ ſiuḃal agaiḃ.  Ċonac a
ẛɼón buailte ſuaſ le d’ ċluaiſ.”
  “ Ḃí,” aɼſan feaɼ eile, “ cogaɼnaċ ead-
ɼainn.  Duḃaiɼt ſé liom an ḟaid a ṁaiɼfinn
aiɼíſ gan iontaoiḃ do ṫaḃaiɼt a’ feaɼ meaṫta,
do ġeallfaḋ an fód do ẛeaſaṁ aguſ anſan
do ɼiṫfaḋ ċóṁ luaṫ aguſ ċíḋfaḋ ſé an
tóiɼ ag teaċt.”

                        An Múine :

  Ná géill do ċainnt aon duine go ḃfeiciɼ
a ġníoṁ.


             AN MADA-RUAḊ MAOL

  Do ɼugaḋ aɼ ṁada-ɼuaḋ i n-innil lá, aguſ
d’ḟág ſé a eaɼbal ann.  Ḃí ſé anſan ag
imṫeaċt imeaſg a ċoṁaɼſan gan giob de’n
eaɼbal aiɼ, aguſ iſ é a ḃí go cɼáiḋte.  Ḃíoḋ
ceiſt aguſ náiɼe aguſ ceann fé aiɼ nuaiɼ
ċíoḋ ſé an ċuid eile aguſ na ſguaba bɼeáġṫa
tɼoma ag tuitim aguſ ag luaſgaḋ laiſtiaɼ
díoḃ, aguſ a ḋeiɼe féin gan tuínte aiɼ, an
feaɼ boċt !
  Ṫáinig ana-ṁiſneaċ dó nuaiɼ aiɼiġ ſé
an fógɼa ó’n ḃfɼog úd do leiġiſfaḋ an
ſaoġal, daɼ leiſ, aċ nuaiɼ a ċonaic ſé
cad é an ſaġaſ an fɼog do ṫuit an lug aɼ an
lag aiɼíſ aige.