A ṪÁINIG GO H-ÉIRINN           41

aguſ ualaċ giúiɼléidí aiɼ, aguſ do ḃuail
an t-aſal céadna úd uime.
  “ Seaḋ ! ” aɼſan t-aſal, “ an tuſa ſan?
Ní dóiċ liom guɼ baoġal d’aoinne go
ngeóḃaiɼ de ċoſaiḃ ann indiu, muɼab ionan
aguſ an lá úd ! ”

                An Múine :

  “ Iſ maiɼg a laḃɼan go teann ! ”
  Iſ olc é an t-eiɼiġe anáiɼde.  Nuaiɼ ḃíon
ſé ſuaſ ní ḃíon uɼɼaim dó.  Nuaiɼ ḃíon ſé
ſíoſ ní ḃíon tɼuaġ ḋó.  Conáċ aiɼ é!
“ Go ɼéiḋ!  a ḃean na dtɼí mbó.”


       AN CROMÁN AGUS NA COLÚRA

  Cɼomán a ḃí aɼ feaḋ aḃfad ag imṫeaċt
anonn ’ſ anall aguſ móɼṫímpal ſa n-aeɼ,
oſ cionn tiġe na gcolúɼ, aguſ giḋ guɼ
ṁinic a ḃí foġa ſanntaċ aige ḋ’á ṫaḃaiɼt
fé ċeann acu, ḃíodaɼ ɼó ċliſte ḋó aguſ do
ṫeip aiɼ bɼeiṫ aɼ aon ċeann acu.
  Fé ḋeiɼe do ċuiṁniġ ſé aɼ ẛeift.  Ṫáinig
ſé aguſ do laḃaiɼ ſé leo.
  “ A ċolúɼa,” aɼ ſeiſean, “ iſ eagal liom
go ḃfuil dɼoċ-iontaoiḃ éigin agaiḃ aſam-ſa.
Má’ſ fíoɼ é iſ móɼ an deaɼṁad atá oɼaiḃ.
Ní’l uaim-ſe aċ an taiɼḃe iſ mó ḟéadfinn
do ḋéanaṁ daoiḃ.  Ní’l am’ baint de’n
tſaoġal aċt gan coimeád aguſ coſnaṁ feiḋ-
meaṁail do ḃeiṫ aɼ ċóiɼ aguſ aɼ ċeaɼt ḃuɼ
ſínſeaɼ agaiḃ.  Dá mb’áil liḃ ɼí ḋéanaṁ
díom-ſa aguſ mé ġlacaḋ i nḃuɼ meaſg níoɼ
ġáḋ ḋaoiḃ ċoiḋċe eagla naṁad iſtiġ ná