A ṪÁINIG GO H-ÉIRINN             25

Do léim ſé ſuaſ gan an t-uɼċaɼ do ċaiṫeaṁ
aguſ do ċuaiḋ an t-éan ſaoɼ.
  Do ġluaiſ an niṁ ó ḟiacal na péiſte tɼíd
an ſáil aguſ tɼíd an gcoiſ aguſ tɼíd an
gcolainn aɼ fad, aguſ ba ġeaɼɼ go ɼaiḃ an
duine i n-uaḋaċt ḃáiſ.
  “ Ó ! ” aɼ ſeiſean.  “ Ṫáinig an t-olc
tímpal.  An báſ a ċeapaſ do’n éan iſ é
iſ tɼúig ḃáiſ dom féin ! ”

                      An Múine :

  An t-é ḋeinean an t-olc iſ aiɼ a ḃíon
iaɼſma an uilc, .i. an peacaḋ.  Ní túiſge
ṫugan an duine toil do’n ṗeacaḋ ’ná ẛatlan
ſé aɼ aṫaiɼ niṁe.  Cuiɼean an peacaḋ fiacal
niṁe ann aguſ gaḃan an niṁ ſin tɼé n-a
ċɼoiḋe aguſ tɼé n-a anam.
  Téiḋean an t-éan ſaoɼ, áṁ.  Ní ṫéiḋean an
peacaḋ ṫaɼ an t-é ḋeinean an t-olc.  An
t-é ḟuilgean an t-olc ní ḃíon aon ſmól
de’n ṗeacaḋ aiɼ.


      AN FEAR AGUS A ĊLANN ṀAC

  Ḃí feaɼ ann, aguſ ḃí ainim aiɼgid aiɼ, aguſ
ḃí ſé ag dul ċun báiſ.  Ní ḟeidiɼ aoinne ḋ’á
ċlainn cá ɼaiḃ an t-aiɼgead i ḃfolaċ aige,
aguſ ḃí eagla oɼṫa go ḃfaġaḋ ſé báſ gan
an áit d’ínſint d’aoinne aguſ go mbeidíſ
i h-éaġmaiſ an aiɼgid.  Taɼ éiſ maċtnaiṁ
aguſ cóṁaiɼle ḋóiḃ, iſ é ċeapadaɼ guɼ
ḃ’ḟeaɼɼ a ḟiafɼaiġe ḋe cá ɼaiḃ ſé i ḃfolaċ.
Níoɼ ṫug ſé fɼeagɼa oɼṫa go ceann aḃfad.