A ṪÁINIG GO H-ÉIRINN      137

                        An Múine :

  “ Feaɼ na bó féin fé n-a h-eaɼbal.”
  “ Iſ maiṫ le Dia congnaṁ ḟáġail.”
  Iſ ait an obaiɼ do duine ḃeiṫ ag loɼg
caḃaɼṫa aɼ Ḋia aguſ gan aon ṗioc de ḋuaḋ
na h-oibɼe aige féin d’á ḟáġail.  Ní ceaɼt
do’n duine ſin ḃeiṫ ag bɼaṫ aiɼ go ḃfaġaiḋ
ſé an ċaḃaiɼ.  Dein féin do ḋíċeall aɼ
dtúiſ aguſ anſan iaɼ caḃaiɼ aɼ Ḋia aguſ
b’ḟéidiɼ go ḃfaġfá an ċaḃaiɼ.
  Má tá do ḃó i bpoll cad é maɼ obaiɼ
duit fanaṁaint aɼ an bpoɼt go coſ-tiɼm
ag féaċaint aɼ na cóṁaɼſain ’ġá taɼang
aſ an bpoll !


   AN FEAR AGUS AN t-AṪAIR NIṀE.

  Ḃuail an feaɼ amaċ ó n-a ṫiġ féin maidin
ẛeaca.  Ḃí an ṁaidin ana-ḟuaɼ aguſ an
ſioc ana-ḟada ſíoſ ſa talaṁ.  Ċonaic an
feaɼ aṫaiɼ niṁe fé ſgaiɼt aguſ é geall leiſ
maɼḃ ó’n ḃfuaċt.  Ṫóg ſé aɼ a ḃacalainn é
aguſ ṫug ſé leiſ iſteaċ é, aguſ ċuiɼ ſé aɼ
lic an tinteáin é i n-aice na teine.  Nuaiɼ
a ċuaiḋ teaſ na teine fé’n aṫaiɼ niṁe ṫáinig
ſé ċuige féin.  Cóṁ luaṫ aguſ ṫáinig aon
neaɼt ann, iſ é céad ɼud a ḋein ſé ná
iompáil go fíoċṁaɼ aɼ an ḃfeaɼ a ṫug iſteaċ
aſ an ḃfuaċt é, aguſ muɼa mbeaḋ a ṫapaṁ-
laċt do léim an feaɼ uaiḋ ḃí an ḟiacal niṁe
cuɼṫa aige ann.  Do ṁaiɼḃ an feaɼ é le buille
de’n uɼſail a ḃí ’na láiṁ aige.