138                     AESOP

“ Náċ maiṫ an gnó a ḃí agam,” aɼſan feaɼ,
“ ad’ ṫaḃaiɼt iſteaċ aſ an ſioc aguſ ag
banaltɼanaſ oɼt aɼ lic mo ṫinteáin féin
go dtí guɼ ṫugaſ ṫaɼ n-aiſ ó’n mbáſ
tu ! ”

                     An Múine :

  An t-é go ḃfuil an dɼoċ-ṁianaċ ann taiſ-
beánfiḋ ſé é do ċaɼaid nú do naṁaid, aguſ
iſ cuma leiſ cé ’cu.
  Má’ſ duine aṫtɼuaġaċ tu, ſeaċain aguſ ná
bíoḋ aon tɼuaġ agat do’n aṫaiɼ niṁe.  Cuiɼ-
fiḋ ſé, má ḟéadan ſé é, fiacal niṁe ſa
láiṁ a ẛaoɼ ó’n mbáſ é.
  An ċɼoċ do’n ċuiɼpṫeaċ, le tɼuaġ doſ na
daoine macánta.