A ṪÁINIG GO H-ÉIRINN        13

  “ Iſ beag an taiɼḃe ḃeiṫ ag feiṫeaṁ leo
ſo,” aɼ ſeiſean.  “ Imṫiġ ag tɼial aɼ áɼ
ndaoine muínteaɼṫa aguſ bídíſ anſo agat
aɼ maidin go mbaineam an ṗáiɼc ſeo.”
  Ṫáinig an ḟuiſeóg aḃaile aguſ d’iniſ na
h-éin ḃeaga an ċainnt ſin di, aguſ ſgeón
ionta.  “ Glacaiḋ ḃúɼ ſuaiṁneaſ,” aɼ ſiſe,
“ ní’l baoġal oɼainn.”

  D’imṫiġ ſí aiɼíſ aɼ maidin ag ſoláṫaɼ.
Ṫáinig an feaɼ aguſ a ṁac, aċ níoɼ ṫáinig
aon duine muínteaɼṫa.  D’ḟan an ḃeiɼt ag
feiṫeaṁ go h-eadaɼṫa aguſ ’na ḋiaiḋ.
Anſan do laḃaiɼ an t-aṫaiɼ.  “ Iſ aṁlaiḋ
maɼ atá an ſgéal, a ṁic ó,” aɼ ſeiſean,
“ caiṫfam féin an obaiɼ do ḋéanaṁ.  Dá
dtoſnuiġmíſ aɼ maidin indé ḃeaḋ a ḟoɼṁóɼ
déanta againn um an dtaca ſo.   Aċ iſ feaɼɼ
déanaiġe ’ná ɼó-ḋéanaiġe.  Téanam aḃaile