A ṪÁINIG GO H-ÉIRINN         129

gcoiſ.  Le n-a linn ſin, ċóṁ tapaiḋ leiſ an
ſplannc, do ḃuail an bɼamaċ é idiɼ an dá
ẛúil, leiſ an dá ċoiſ deiɼiḋ, aguſ ḋein ſé
ḋá leaṫ ḋ’á ṗlaoſg.
  Do ṫuit an león maɼḃ aɼ an bpáiɼc.

                     An Múine :

  “ Iſ maiɼg a ḃíon ṫíoſ aɼ an gcéad
ḃeáɼnain.”
  “ Ná bíoḋ iontaoiḃ agat a’ coiſ deiɼiḋ an
ċapail go dtí go ḃfeicfiɼ í ag imṫeaċt aɼ
ġualainn an ṁadɼa.”
  Iſ áluinn an ɼud “ coɼ i n-aġaiḋ an ċaim.”
  Sáɼuiġ do naṁaid má ’ſ féidiɼ é.  Caſ an
feall aɼ an ḃfeallaiɼe.


          AN TARḂ AGUS AN LEÓN

  Fadó ɼiaṁ, ſa n-aimſiɼ i n-a n-iṫeaḋ taɼḃaí
caoiɼḟeóil, duḃaiɼt an león leiſ an dtaɼḃ,
“ Taɼ ċun dinnéiɼ ċuġam amáɼaċ,” aɼ
ſeiſean.  “ Tá caoɼa ḃɼeaġ ṁéiṫ maɼḃ
agam, aguſ caiṫfiɼ-ſe do ċion de’n ḟeóil
ḟáġail.”
  “ Tá go mait, a ɼí,” aɼſan taɼḃ.
  Ṫáinig an taɼḃ amáɼaċ a ḃí ċuġainn.
Nuaiɼ a ṫáinig ſé iſteaċ d’ḟéaċ ſé ’n-a
ṫímpal.  Ċonaic ſé coɼcáin ṁóɼa, aguſ
aḋanna móɼa, aguſ ſgeana móɼa, aguſ beaɼa
móɼa, aguſ teine ḃɼeáġ ṁóɼ, aguſ ní ḟeacaiḋ
ſé aon ċaoɼa.  D’iompuiġ ſé láiṫɼeac aguſ
do ɼiṫ ſé leiſ féin.