A ṪÁINIG GO H-ÉIRINN       113

                          An Múine :

  Ġeiḃean an ceannſa a ṫoil nuaiɼ a ṫeip-
ean aɼ an ſtuacaċ.
  Ní ġeiḃean annſmaċt aċ cuɼ i n-a ċoinniḃ.
Ní geiḃteaɼ neaɼt toile aċ le neaɼt gɼáḋa.


 AN GIORḞIAḊ, AGUS AN MADA-RUAḊ,
                   AGUS IÚPITER

  Ṫáinig an gioɼḟiaḋ aguſ an mada-ɼuaḋ
i láṫaiɼ Iúpiteɼ ċun aṫċuinġe a ḋ’iaɼaiḋ aiɼ.
  “ Cad tá uait-ſe ? ” aɼſa Iúpiteɼ leiſ an
ngioɼḟiaḋ.
  “ Tá, a ẛoillſe,” aɼſan gioɼḟiaḋ, “ go
dtaḃaɼfí gliocaſ an ṁada-ɼuaiḋ ḋom.”
  “ Aguſ cad tá uait-ſe? ” aɼ ſeiſean leiſ
an mada-ɼuaḋ.
  “ Tá, a ẛoillſe,” aɼſan mada-ɼuaḋ, “ go
dtaḃaɼfí coiſiḋeaċt an ġioɼḟiaḋ ḋom.”
  “ Leiſ an bplaoiſgín cinn atá oɼt-ſa,”
aɼſa Iúpiteɼ leiſ an ngioɼḟiaḋ, “ ní ḟéadfá
aon úſáid a ḋéanaṁ de ġliocaſ an ṁada-
ɼuaiḋ.  Aguſ leiſ na coſaiḃ ſin atá fút-ſa,”
aɼ ſeiſean leiſ an mada-ɼuaḋ, “ ní ḟéadfá
an úſáid ċeaɼt a ḋéanaṁ de ċoiſiḋeaċt an
ġioɼḟiaḋ.  Tá a ġliocaſ féin ag an ngioɼḟiaḋ
aguſ a ċoiſiḋeaċt féin ag an mada-ɼuaḋ.
Dá mbeaḋ ciall agaiḃ ḃeaḋ ſiḃ aɼaon ſáſta.
Níoɼ ṁaiṫ an ciall dóṁ-ſa gan a ċuɼ ḟiaċaint
oɼaiḃ ḃeiṫ ſáſta.  Imṫiġiḋ ! ”

                      An Múine :

  Sin é atá ag déanaṁ an donaiſ aɼ an
ſaoġal go léiɼ, gan daoine ḃeiṫ ſáſta le