112                    AESOP

  “ An ḃfeicean tú an feaɼ ſan ṫall atá ag
cuɼ na ſliġe ḋe ? ”
  “ Ċím,” aɼſan ġaoṫ.
  “ Feiceam cé ’cu againn a ḃainfiḋ an
ċaſóg de,” aɼſan ġɼian.
  “ Tá go maiṫ,” aɼſan ġaoṫ.  “ Cé ’cu
againn a toſnóċaiḋ ? ”
  “ Bíoḋ an ċéad iaɼact agat-ſa,” aɼſan
ġɼian.
  Do ẛéid an ġaoṫ aɼ an ḃfeaɼ.  Má ḋein,
d’ḟáiſg an feaɼ an ċaſóg aiɼ.  Do ẛéid an
ġaoṫ aiɼ ní ba ḋéine.  Má ḋein, d’ḟáiſg ſé
an ċaſóg ní ba ḋaingine.  Ṡéid ſí aiɼ i
dtɼeo guɼ leag ſí é.  D’ḟáiſg ſé an ċaſóg
aiɼ féin le téid aguſ d’eiɼiġ ſé.
  “ Tá teipiṫe oɼm,” aɼſan ġaoṫ.  “ Taḃaiɼ-
ſe féi anoiſ aguſ ċífiɼ go dteipfiḋ oɼt, leiſ.
Ní féidiɼ duit oiɼead niɼt a ḋ’imiɼt aiɼ
aguſ tá imeaɼṫa agam-ſa aiɼ.”
  “ Níoɼ ḋeineaſ-ſa aon ċuɼ iſteaċ oɼt-ſa
an ḟaid a ḃí do neaɼt agat ḋ’á imiɼt aiɼ.  Ná
cuiɼ-ſe iſteaċ oɼm-ſa anoiſ an ḟaid a ḃeid
mo neaɼt agam ḋ’á imiɼt aiɼ,” aɼſan ġɼian.
  “ Tá go maiṫ,” aɼſan ġaoṫ.
  Do ſtad an ġaoṫ aguſ ṫáinig ciúnaſ móɼ.
Anſan do ċaiṫ an ġɼian na ſgamail di aguſ
do noċt ſí í féin i n-a lán-neaɼt, aguſ ċɼom
ſí aɼ ṫaiṫneaṁ anuaſ go tɼéan aɼ an áit
i n-a ɼaiḃ an feaɼ ag ſiuḃal.  Níoɼ ḃ’ḟada
guɼ ṁoṫuiġ an feaɼ an bɼoṫal uaṫḃáſaċ.
  “ Ó,” aɼ ſeiſean, “ tá an lá ag iompáil
amaċ ċun bɼoṫail go h-iongantaċ.  Tá an
ċaſóg ſo ɼó ṫɼom.”
  Aguſ ċaiṫ ſé ḋe í.