100                   AESOP

íoṁáiġ iſ eaḋ iſ mó a ġaḃaḋ an ſaoġal i n-a
ċoinniḃ.  Fé ḋeiɼe do ḃɼiſ aɼ an ḃfoiḋne
aige aguſ do ɼug ſé aɼ an íoṁáiġ aguſ do
ḃuail ſé buille d’á ceann aɼ an ḃfalla.  Do
bɼiſeaḋ an ceann aguſ do ṫuit lán a hata
de ṗíoſaíḃ óiɼ amaċ aſ !
  “ Aililiú ! ” aɼ ſeiſean.  “ Iſ ait an ſaġaſ
dé ṫu !  An ḟaid a ḋeineaſ tú ḋ’aḋɼaḋ níoɼ
ḋeiniſ aon ɼud dom, aguſ nuaiɼ a ḃuaileaſ
buille de d’ ċeann aɼ an ḃfalla ḋeiniſ feaɼ
ſaiḋḃiɼ díom ! ”

                         An Múine :

  Tá bɼíġ an ſgéil ſeo doiṁinn, aguſ bain-
ean a ḋoiṁneaſ leiſ an gCɼíoſtaiḋe anoiſ
ċóṁ maiṫ aguſ ḃain ſé leiſ an bpágánaċ i
n-aimſiɼ Aeſoip.
  Bíon daoine go minic ag guiḋe go cɼuaiḋ
ċun Dé, a d’iaɼaiḋ taḃaɼṫaiſ aiɼ, aguſ
guɼ aɼ ṁaiṫa leo féin aɼ fad a ḃíon dúṫ-
ɼaċt an ġuiḋe.  Ní ḃíon aon ġɼáḋ do Dia
ſa ġuiḋe.  Ní tugtaɼ dóiḃ an taḃaɼṫaſ a
bíon uaṫa, ní naċ iongna.  Anſan iom-
puiġid ſiad i gcoinniḃ Dé aɼ fad.  Ní
meaſa i láṫaiɼ Dé an uaiɼ ſin iad ’ná nuaiɼ
a ḃíodaɼ ag guiḋe ċuige, aɼ ṁaiṫa leo féin
aɼ fad.  Ní h-eaḋ, aċ iſ feaɼɼ an uaiɼ ſin
iad maɼ ní ḃíon an ḃɼéagaiġe ionta.  Ní
ḃíd ſiad ’ġá leigint oɼṫa ḃeiṫ ag aḋɼaḋ
Dé aguſ gan ſa n-aḋɼaḋ aċ éiṫeaċ.
  Iſ minic, nuaiɼ a ḃíon an duine iom-
puiġṫe i gcoinniḃ Dé aɼ fad, go dtugan Dia
an ſaoġal ſo aɼ a ṫoil dó, maɼ ná beiḋ aige
aċ an donaſ aɼ an ſaoġal eile.