74 RUḊRAIĠEAĊT

  DO ġluais roiṁe iarsoin go hEaṁain Maċa, agus ní fada do
ċuaiḋ an tan ṫárla na caṫa deaġ-ċóiriġṫe air;  agus, dar leis
féin, do ċonnairc creaċa na hÉaṁna d’a gcruinniuġaḋ agus
grianán Éiṁre d’a ṫreascairt go talaṁ;  agus dar leis fós
ná raiḃ cnoc ná tulaċ i n-a ṫimċeall ná raiḃ lán de ċuraḋaiḃ
agus de ċaiṫṁíleaḋaiḃ, agus teaċ na Craoiḃe Ruaiḋe ar
ċoṁlasaḋ agus Eaṁain Maċa uile i n-a haon-doġair teine
agus i n-a ceó ḋuḃ ḋorċa ḋeataiġ ṁóir.
  “Is truaġ soin, a Caṫḃaiḋ,” ar sé.  “Gé tá siḃ-se dom’
ḟostaḋ-sa is mór na gárṫa agus na héiġṁe iad so timċeall na
hEaṁna.”
  Do ḟreagair Caṫḃaḋ é, agus is eaḋ aduḃairt:  “A ṁic
ionṁainn,” ar sé, “is mór na mearuiġṫe agus na mí-aimsiġṫe
do ḃeirid na scáṫ-ṡluaiġte scoṫ-anḃfanna draoiḋeaċta san
ort agus gan aon duine ann aċt féar agus duilleaḃar crann.”
  Giḋeaḋ, níor ċreid Cú Ċulainn aon ḟocal d’a nduḃairt
Caṫḃaḋ leis aċt gluaiseaċt roiṁe go ráinig go hEaṁain
Maċa, agus an ḃantraċt roiṁe agus i n-a ḋiaiḋ ag gol is
ag gárṫaḋ.  Agus do ċuaiḋ Cú Ċulainn gus an grianán a
raiḃ Éiṁear, agus ṫáinig sí amaċ i n-a ċoinne, agus aduḃairt
leis túirling agus dul isteaċ ’san ġrianán.
  “Ní raċad,” ar Cú Ċulainn, “no go raċad i gcead ċeiṫre
ollċóige Éireann agus go Maiġ Muirṫeiṁne no go dteangṁad
leis an mbuiḋin seo ag creaċ-loscaḋ mo ḋúṫaiġe.”
  “Ná déin éinniḋe ded’ ḃaraṁail,” ar Éiṁear, “óir ní’l
ann ar fad aċt draoiḋeaċt, agus ná taḃair dod’ aire iad.”
  “Is briaṫar doṁ-sa, a inġean,” ar Cú Ċulainn, “naċ
fanfad do’n toisc seo go roiċead longṗort fear nÉireann.”
  An tan ċualadar an ḃantraċt soin, do ṫógḃadar gol-
ġárṫa móra agus éiġṁe loma loiscneaċa agus faoiḋe fada
fíor-ṫruaiġ, agus do ġaiḃ Cú Ċulainn ag ceileaḃraḋ d’a
ṁnaoi agus do’n ḃantraċt, agus do ċuaiḋ ag ceileaḃraḋ d’a
ṁuinntir go Dún Dealgan.  Do lean Caṫḃaḋ agus na fileaḋa
go diaċraċ é, agus níor stad Cú Ċulainn go dtáinig ar ḟaiṫċe
a ḋúna féin.  Agus do ṫáinig Deiċne amaċ .i. máṫair Ċon
Culainn iar n-aiṫne ḋi ar na héiġṁiḃ gurab i ndáil na sluaġ
do b’áil leis dul.  Iarsoin ṫug sí an bullán bisiġ dó, agus
ba ḃuaiḋ ḋó-san le dul ċum siuḃail no ċum seaċráin deoċ
d’ol as.  Ba ġnáḋ leis an mbullán an deoċ do ḃeiṫ go suairc