deas dó. Rug Seán ar ḋá ċois tosaiġ ar
an asal agus ḃuail sé ar a ḋrom é.
  Ar an mbóṫar aḃaile ḋó, ċuaiġ sé ṫar
Pálás an Rí. Ḃí iníon ag an Rí. Cailín
deas ab ea an iníon, aċ ḃí aon loċt aṁáin
uirṫi. Níor ḋein sí gáire riaṁ.
  Ḃí geallta ag an Rí mála óir a ṫaḃairt
d’aon duine a ċuirfeaḋ an iníon ag gáirí.
  Ḃí an iníon ag an ḃfuinneoig agus Seán
ag dul ṫar bráid. Ḃí an t-asal ar a ḋrom
ag Seán agus greim aige ar a ḋá ċois tosaiġ.
Ḃí gaċ aon “ Í, Á ” ag an asal agus gaċ aon
ċic aige ar Ṡeán lena ḋá ċois deiriḋ. Ṗléasc
an cailín amaċ ar ġáirí nuair a ċonaic sí iad.
  Ċuala an Rí an gáire. Nuair a ċonaic sé
Seán agus an t-asal ní ḟéadfaḋ sé féin gan
gáire a ḋéanaṁ. Ṫug sé an mála óir do
Ṡeán.
  Ṫug Seán an t-ór aḃaile leis agus ṁair
sé féin agus a Ṁam go sona sásta as san
amaċ.

                     ---

      Ċoṁ hard le falla,
      Ċoṁ dearg le fuil,
      Ċoṁ bán le bainne,
      Ċoṁ milis le mil. 

                                    -Úll.