Ḃí an leon ina ṗluais agus ḃí ocras air.
  “ Ba ṁaiṫ liom rud éigin le n-iṫe,” ar
seisean leis féin.
  Ċonaic sé coinín ag dul ṫar bráid.
  “Sea,” ar seisean leis féin, “is fearr
greim de ċoinín ná ḋá ġreim de ċat.”
  “ Tar isteaċ, a ċoinín,” ar seisean os ard.
“ Tar isteaċ agus lig do scíṫ.”
  “ Gura maiṫ agat,” arsa an coinín, agus
ċuaiġ sé isteaċ sa ṗluais.
  Sea, ċuaiġ sé isteaċ, aċ níor ṫáinig sé amaċ.
  Ar ball ṫáinig madra an treo.
  “ Tar isteaċ, a ṁadra,” arsa an leon.
“ Tar isteaċ agus lig do scíṫ.”
  “ Gura maiṫ agat,” arsa an madra, agus
ċuaiġ sé isteaċ sa ṗluais.
  Sea, ċuaiġ sé isteaċ aċ níor ṫáinig sé amaċ.
  Ar ball ṫáinig mada rua an treo.
  “ Tar isteaċ, a ċara,” arsa an leon. “ Tar
isteaċ agus lig do scíṫ.”
  “ Ní raġad, gura maiṫ agat,” arsa an
mada rua. “ Ċonaiceas an coinín ag dul
isteaċ, aċ ní ḟacas ag teaċt amaċ é. Ċonaiceas
an madra ag dul isteaċ, aċ ní ḟacas ag teaċt
amaċ é. Is fearr féaċaint aṁáin roṁat ná
ḋá ḟéaċaint id ḋiaiḋ.”