an ġairdín. Ḃíoḋ bláṫanna bána ar an
gcrann san earraċ. Ḃíoḋ silíní dearga air
sa tsaṁraḋ.
  “ Trua gan crann silín agam im ġairdín
beag féin !” arsa Síle léi féin.
  Ḃí lon duḃ ina ṡeasaṁ ar an gclaí. Níl
ḟios agam ar ṫuig an lon duḃ an rud a
dúirt sí. B’ḟéidir gur ṫuig agus b’ḟéidir
nár ṫuig. Aċ an lá ina ḋiaiḋ san ṫáinig sé
agus silín ina ġob aige.
  Ṡeas an lon duḃ ar an gclaí agus d’iṫ sé
an silín. Ṫit cloċ an tsilín anuas i ngairdín
Ṡíle. D’ḟan an ċloċ sa ċré nó go dtáinig
an t-earraċ.
  Lá breá earraiġ ċonaic Síle planda beag
glas ag fás ina gairdín. Crann beag silín
a ḃí ann. D’ḟás an crann beag nó go raiḃ
sé ina ċrann ṁór.
  Ḃíoḋ bláṫanna bána ar an gcrann san
earraċ. Ḃíoḋ silíní dearga air sa tsaṁraḋ.
  Ḃí áṫas ar Ṡíle.
  “Is é mo ċrann silín féin an crann is
fearr in Éirinn,” adeireaḋ sí.