44                          AESOP

ṫímpal uiɼṫi féin, i dtɼeo ná féadfaḋ aoinne
dul na goiɼe.  Ní ḟéadaḋ aṫaiɼ niṁe gaḃáil
ṫáiɼſe, ſíoſ ná ſuaſ, ná pɼioctí é.
  “ Féaċ!” aɼ ſiad, “ tá an ṗluaiſ ſeo
beag áɼ ndóiṫin againne féin.  Ní foláiɼ
duit-ſe ḃeiṫ ag imṫeaċt.”
  “ Ambaſa,” aɼ ſiſe, “ ‘ an t-é leiſ guɼ
cúṁang fágaḋ ! ’  Ní’l aon loċt agam-ſa aɼ
an áit ſeo.”

                     An Múine :

  “ Ní h-aiṫeantaſ go h-aontiġeaſ.”
  Ċeap na h-aiṫɼeaċa niṁe ná beaḋ aon
ḃac oɼṫa an ġɼáinneóg do ċuɼ amaċ pé uaiɼ
ba ṁaiṫ leo é, nú fiacal niṁe do ċuɼ inti.
Níoɼ ċuiṁniġeadaɼ ɼiaṁ aɼ na deilgniḃ.


     AN SEAN-ṖOC AGUS AN LAOĠ

  Ḃí ſean-ṗoc ann aguſ ḃí ſé amaċ i mbliaḋ-
anta na tuigſiona go maiṫ, aċ ba “ ag
dul i n-aoiſ ag dul i n-olcaſ” dó é.  Fé
ḋeiɼe ḃí ſé iompuiġṫe amaċ ċóṁ goiɼgeaċ
ſan ná féadaḋ ſé ſtad gan ḃeiṫ coitċianta
ag ſpɼiúċaḋ aguſ ag aḋaɼcáil aguſ ag
búiɼṫiġ, i dtɼeo go ɼaiḃ an tɼéad go léiɼ
cɼáiḋte ciapaiṫe aige.  Ḃí laoġ óg ag féaċ-
aint aiɼ lá aguſ ag éiſteaċt leiſ.  Do ḋein
ſí aiɼ ſuaſ aguſ do laḃaiɼ ſí leiſ.  “ Féaċ ! ”
aɼ ſiſe, “ a leiṫéid ſeo.  Táiɼ-ſe ana-láidiɼ,
ana-ḃuacaċ aɼ fad.  Táiɼ teaſaiḋe, niṁneaċ,
fióċṁaɼ, feaɼgaċ.  Bíon ſgannɼa oɼainn go
léiɼ ɼóṁat. Aċ ní túiſge ċloiſteaɼ glam
gaḋaɼ nú géim aḋaiɼce ’ná ſiúd aɼ teiṫe
ṫu an ḟaid ḃíon ſé ad’ ċoſaiḃ.”