34                          AESOP

an mada-ɼuaḋ aguſ do ſgiob ſí de’n altóiɼ
ſmailín aḋmaid aguſ é aɼ laſaḋ, aguſ ſiúd
anonn í go dtí an cɼann daɼaiġe ’n-a ɼaiḃ
nead an ḟiolaiɼ ṫuaſ ann.  Bí cɼuinniú
móɼ de ḋuileaḃaɼ ḟeóċta aguſ de ḃɼoſna
aguſ de ċipineaċ ag bun an ċɼainn.  Nuaiɼ
ċonaic an ḟiolaɼ an mada-ɼuaḋ ag teaċt aguſ
an teine aici, ṫáinig ſgannɼa uiɼṫi ſaɼ a
loiſgfí a nead aguſ a h-ál.  “ Ó ! ſtad,
ſtad,” aɼ ſiſe.  “ Ġeóḃaiɼ do ċoileán.”  Ṫug
ſí léi anuaſ an coileán láiṫɼeaċ aguſ cuiɼ
ſí uaiṫi é, ſlán foláin, ag bɼuaċ na pluaiſe,
maɼ a ḃfuaiɼ ſí é.


                       An Múine :

  Ná dein an éagcóiɼ.  D’á ẛuaɼaiġe é an
t-é go ndéanfiɼ an éagcóiɼ aguſ an láṁ-
láidiɼ aiɼ, beiḋ ſé ſuaſ leat aɼ ċuma éigin,
luaṫ nú mall, aguſ ní tu iſ feaɼɼ a
ṫiocfiḋ aſ.


           AN FROG AGUS AN LUIĊÍN

  Ḃí imɼeaſán móɼ tſáṫ idiɼ an ḃfɼog aguſ
an luiċín, féaċaint cé ’cu go mbeaḋ an túɼtóg
aige.  Ḃí an fɼog ɼó láidiɼ do’n luiċín aguſ
iſ minic a ṫagaḋ ſé uiɼṫi de léim aguſ go
dtugaḋ ſé folṫaċtaḋ ḋi.  Aċ ḃí an luiċín
glic aicilliġe, aguſ iſ minic a ṫagaḋ ſí laiſ-
tiaɼ de’n ḃfɼog aguſ ná h-aiɼiġeaḋ ſé í go
mbaineaḋ ſí dɼoċ-ṁiotóg aſ, a ċuiɼeaḋ ag
ſgɼeadaiġ é.