A ṪÁINIG GO H-ÉIRINN          31

ſa n-áit ſeo, gan d’inead cóṁnuiḋṫe agat
aċ poillin cúṁang uaigneaċ, gan ad’ ṫímpal
aċ móinteáin aguſ cnuic aguſ ſɼuṫáin, gan
de ċóṁluadaɼ agat aċ ḃeiṫ ag éiſteaċt
le guṫ na n-éan.  Ba ḋóiċ liom guɼ ḃ’ḟeaɼɼ
tiġ bɼeáġ móɼ ſa ċaṫaiɼ maɼ a mbeifá ag
éiſteaċt le cóṁɼáḋ uaſal, aguſ maɼ a
ḃfeicfá uaiſleaċt aguſ óɼnáid aguſ bɼeáġ-
ṫaċt an tſaoġail.  Téanam oɼt, a ḋuine,
láiṫɼeaċ bonn!  M’ ḟocal duit ná beiḋ
caṫú ’n-a ṫaoḃ oɼt.  Cad é an taiɼḃe do
ḋuine a ẛaoġal muɼa mbeiḋ ſult nú ſáſaṁ
nú aoiḃneaſ éigin aige aſ!  Ní foláiɼ do
ḃeiɼt againn a adṁáil go ḃfuil ſtɼáice
maiṫ d’áɼ ſaoġal caiṫte againn.  Táimíd
anſo indiu.  Ní fioſ cá mbeimíd amáɼaċ.
Bíoḋ pléiſiúɼ an tſaoġail againn an ḟaid atá
an ċaoi againn aiɼ.  Téanam oɼt ! ”
  D’imṫiġdaɼ.  D’éaluiġdaɼ iſteaċ ſa ċaṫaiɼ
le doiɼċeaċt na h-oiḋċe.  Ḃí eóluſ na
ſliġe go maiṫ ag luċ na caṫaɼaċ.  Cuadaɼ
iſteaċ i dtiġ ṁóɼ ḃɼeáġ ċumaſaċ.  Ṫáɼla
go ɼaiḃ dinnéaɼ móɼ aguſ cuideaċta uaſal
ſa tiġ i dtoſac na h-oiḋċe.  Ḃí bia bɼiſte
aɼ an úɼláɼ, oiɼead aguſ ná h-íoſfaḋ fiċe
luċ.  Do cuiɼeaḋ an luċ tuaṫa aɼ láɼ an
úɼláiɼ, aɼ ḃɼat úɼláiɼ guɼ ḋóiċ le duine
guɼ ṁóɼ an peacaḋ ſeaſaṁ aiɼ.  Do cuiɼeaḋ
oſ a ċóṁaiɼ ſóḋluiſtí náɼ ẛóḋluiſtí go
dtí iad, bia uaſal buacaċ náɼ ḃlaiſ ſé a
leiṫéid ɼiaṁ aguſ náċ luġa ’ná ṁeaſ ſé
go ɼaiḃ a leiṫéid déanta.  Iſ é a ḃí aɼ
a ẛáſtaċt.  “ Náċ tɼuaġ,” aɼ ſeiſean i
n-a aigne féin, “ ná tánag anſo fadó ! ”