110                   AESOP

   AN PRÉAĊÁN AGUS AN SLIOGÁN

  Do fuaiɼ an pɼéaċán ſliogán n-a ɼaiḃ iaſg
iſtiġ ann.  Ḃí ſé a d’iaɼaiḋ an tſliogáin a
ḋ’oſgailt aguſ ḃí ag teip aiɼ.
  Ṫáinig pɼéaċán na gceaɼc ag tɼial aiɼ.
  “ Féaċ,” aɼſa pɼéaċán na gceaɼc leiſ,
“ dá mb’áil leaṫ an ſliogán ſan do ṫógáilt
leat ſuaſ ſa n-aeɼ aguſ leigint dó tuitim
uait anuaſ aɼ an lic ſeo anſo, do bɼiſfí é,
aguſ anſan ḃeaḋ an t-iaſg agat.”
  “ Iſ maiṫ an cuiṁneaṁ agat é,” aɼſan
pɼéaċán eile.  Ṫóg ſé an ſliogán i n-a ġob
aguſ ſiúd ſuaſ é.  Nuaiɼ a ḃí-ſé tamal
maiṫ ſuaſ ṫáinig ſé cɼuinn oſ cionn na lice
aguſ do ſgaoil ſé uaiḋ an ſliogán.  Do
ṫuit an ſliogán aɼ an lic aguſ do bɼiſeaḋ é.
Do ẛnap pɼéaċán na gceaɼc an t-iaſg leiſ
aguſ d’imṫiġ ſé.  Nuaiɼ a ṫáinig an pɼéaċán
eile anuaſ ní ɼaiḃ ɼoimiſ aɼ an dtalaṁ aċ
ḋá leaṫ an tſliogáin aguſ iad aɼaon folaṁ.

                         An Múine :

  Ná glac ó ḋuine aɼ biṫ cóṁaiɼle aɼ ṁaiṫa
leiſ féin.
  Ḋein pɼéaċán na gceaɼc a ġnó gaſta
go leóɼ.  Do ɼug ſé leiſ an lán béil ſin.
Ní ɼiṫean aḃfad, áṁṫaċ, le daoine de’n
tſóɼd ſan.  Ní ḃeiɼid ſiad an taɼna lán
béil aċ ó amadán éigin.  Bíon an t-amadán
féin maiṫ a ḋóiṫin dóiḃ ſa deiɼe.  Anſan
bíon gaċ aoinne ag coimeád uaṫa amaċ
aguſ ní ḃíon acu aċ goɼta aguſ uaigneaſ.
B’ḟeaɼɼ an ṁacántaċt ó ṫoſaċ.