Ċulainn roimis ám, ṫar Gleann na Guaise agus Maġ an
Ṁí-áiḋ, gur aimsiġ féin an áit.  Fé mar ḋein sé an ċéad
uair d’a ndeaċaiḋ go hEaṁain Maċa, d’imir sé ḋá ċluiċe
iománuiḋeaċta i gcoiniḃ na ḃfear do b’ḟearr annsúd, agus
do ḃuaiḋ orṫa.  Duḃairt a dtaoiseaċ ná buaḋfaḋ, áṁ, aċt
nár ṁian leó ḃeiṫ dian ar ógánaċ iasaċta.  Is é freagra ṫug
Cú Ċulainn air sin go mbuaḋfaḋ sé orṫa aṫ-uair.  Agus ḋein.
Ḃí Ferdia mac Duḃáin agus triúr clainne uisniġ i Láṫair i
gan ḟios dó.  Riṫeadar ċuige le lúṫġáir, d’ḟearadar póga
ḋó, agus d’iarradar scéala air ó ḃaile.
  Níor ḃ’ḟada gur ṫug Cú Ċulainn fé ṡáir-ċleasaiḃ na ċríċe
sin ar Ḋroiċead an Éallta, agus d’eiriġ leis gan aon oileaṁ-
ain i gcuma gur ċuir Scaṫaċ spéis ṁór ann.  Ḃí an ḃantraċt
uile ag faire ar a ġaisce ó n-a ngrianán; agus d’adṁuiġ
Scaṫaċ annsoin gur taiḋḃriġeaḋ di go dtiocfaḋ mac Rioġ
Ulaḋ i n-a measc is go mairfeaḋ a ċáil go deireaḋ an doṁain.
Ní raiḃ aon teóra le gárṫaiḃ na macaoṁ, agus ḃí áṫas d’a
réir ar na curaiḋiḃ ó Éirinn.  Ṡeól Scaṫaċ a hinġean áluinn
.i. Uaṫaċ ċum fáilte do ċur riomis.  Aċt ṫug macaoṁa 
áiriṫe bearta cruaḋa le réiḋteaċt dó annsoin, agus ḋein sé
gníoṁarṫa gaisce nár sáruiġeaḋ riaṁ roimis sin.  An
uair ṁeasadar a ṁaslaḋ fá ḋeireaḋ ḋein sé a ndiṫċeannaḋ;
caiṫ sé a gcinn fé ḋéin an ċaisleáin agus d’iarr eineaċla
ar Scaṫaiġ.  Ḋein a beirt ṁac súd .i. Cuar agus Cáiḋ, a
ḟreagairt, i dtreó gur eiriġ troid iongantaċ idir Ċoin
Culainn is iad féin.  Ḃain an tÉireannaċ na cinn díoḃ súd,
leis, agus do ċaiṫ sé fó ḋéin a máṫar iad.
  Ṫárla gur leónaḋ Cú Ċulainn go dona ’san ċoṁrac úd.
Dá ḋuḃrónaiġe do Scaṫaiġ, áṁ, cad a ḋein sí aċt an t-oṫar
do ṫaḃairt go dtí a seómra féin ċum leiġeas do ḋéanaṁ air,
agus a hinġean do ċur ag freastal air.  Ṁeas an inġean
an cion ṫar meaḋon a ḃí aici ar Ċoin Culainn do léiriuġaḋ
ḋó, fá ḋó, fá ṫrí.  Aċ níor ġéill sé ḋi.  Do ḋíḃir sé uaiḋ í
gaċ tráṫ.  Fá ḋeireaḋ do smaċtuiġ sé go géar í, fé mar
ṫug Caeṁġein Naoṁṫa léasaḋ do Ċaitlin le neanntógaiḃ
d’ḟonn go maolfaḋ an teas amuiġ an teas istiġ.  Cuiṁ-
neoċaiḋ luċt léiġte seanċuis mar imṫiġ a leiṫéid ċéadna
naċ mór ar Ḃolf Teón i bPárais, is nár meallaḋ eisean aċt
ċoṁ beag.  Is mór an ċreadeaṁaint d’ár laoċraḋ an dá niḋ
úd agus an ḟaid aimsire ḃí eadarṫa, ó n-ár ré féin siar go
coṁrac Críostuiḋeaċta le Págántaċt, tráṫ go raiḃ a ṁalairt
ar fad de gnaṫsaiḃ pósta ann.  B’éigin cuid de ċainnt

v