Ḃí rí ann fadó. Ḃí pálás breá aige. Ḃí
ór agus airgead agus seoda aige. Aċ ní
ṫugaḋ sé éinní do na boiċt.
  Ḃí gairdín breá aige. Ḃí bláṫanna deasa
sa ġairdín. Ḃí torṫaí milse ar na crainn
ann. Aċ ḃí falla timpeall an ġairdín agus
ní raiḃ cead ag éinne dul isteaċ ann.
  Lá aṁáin ḃí an rí sa ġairdín. Lá breá
saṁraiḋ a ḃí ann. Ṡuiġ an rí fé ċrann agus
ṫit sé ina ċodlaḋ.
  Nuair a ḋúisiġ sé ḃí an oíċe ann. Ċuaiġ
sé go doras an ṗáláis.
  “ Cad a ṫug tusa anso ? ” arsa an doir-
seoir leis.
  “ Mise an rí,” ar seisean.
  Ċuir an doirseoir gáire as.
  “ As do ṁeaḃair atá tú,” ar seisean.
  D’ḟéaċ an rí síos air féin. Ḃí éadaí
stracṫa air. Ḃí bróga stracṫa ar a ċosa.
  D’ḟéaċ sé an doras isteaċ. Ḃí fear eile
ma ṡuí ina ċaṫaoir ríoga. Aingeal a ḃí
ann aċ ní raiḃ a ḟios san ag éinne. Ċeap-
adar gurḃ é an rí a ḃí ann.
  “ Imiġ ort as so,” arsa an doirseoir leis
an rí.
  D’imiġ an rí leis. Ċuaiġ sé isteaċ i stábla
agus d’ḟan sé ann go maidin.