<<<<   RUḊRAIĠEAĊT   >>>>


12 RUḊRAIĠEAĊT

agus do ṫiomain cead agus ceileaḃraḋ d’a ḃuime .i. Duir-
eann, agus ba ḋoiliġ léi a imṫeaċt uaiṫe agus méad a gráḋa
agus a geana air.
  Dála Ċon Culainn, buḋ liosta le luaḋ gaċ conair ar ġaiḃ
go ráinig an Sceiṫia, agus is ’san áit sin a ḃíodar trí príoṁ-
scola an doṁain ag foġluim .i. scola Afraice, Áise, is na
hEórpa i n-a longṗortaiḃ féin, agus do ċonnairc sul ráinig
an dún an macra óg áluinn ag iomáin ar ḟaiṫċe an dúna.
Agus gé’r scíṫeaċ méirṫneaċ an mac san, d’ionsuiḋe an
iomáin ar dtúis, agus dá dtárla le neaċ aon ṗoc de liaṫroid
d’ḟaġáil níor leig Cú Ċulainn ċum aenneaċ aca í go rug an
báire fó ṫrí uaṫa uile.
  Is annsoin do riaċt ċuige taoiseaċ an ṁarcraḋ.  “A
ṁacaoiṁ,” ar sé, “créad fá rugais an báire orm?”
  “Do ḃearainn  báire eile dá n-imrinn id’ aġaiḋ,” ar Cú
Ċulainn.
  “Dar ár mbriaṫar-na, áṁ,” ar siad, “gaċ a rugais ní
ḃéarfa dá ḃfeasaimís-na do ḃeiṫ ċoṁ maoiḋeaṁṫaċ soin.”
  “Atá a ḟios anois agaiḃ,” ar Cú Ċulainn, “agus ḃéarad
an báire seo oraiḃ arís”; agus do rug Cú Ċulainn an báire
sin orṫa.
  Is annsoin do riaċtadar ceaṫrar Éireannaċ a ḃí ann ċuige,
agus do ṫoirḃir siad teóra póg go díl agus do diaċraċ, go
milís agus go muinntearḋa ḋó; agus do ġaḃdar ag fiafruiġe
scéala a gcríoċ agus a ḃfearann de.  Do ġaiḃ seisean ag a 
innsin dóiḃ mar an gcéadna, agus id iad ceaṫrar a ḃí ann .i.
Naoise, Áinle, agus Ardán, trí mic uaisle oirḋearca Uisneaċ
de ċlannaiḃ Ruḋraiġe, agus ba ċlann dearḃráṫar máṫar do
Ċoin Ċulainn iad, agus Feirdia mac Duḃáin mic Dáire .i.
rioġlaoċ d’uaisliḃ Connaċt.
  “Maiṫ, a óga,” ar Cú Ċulainn, “cá foġluim de ċleasaiḃ
na gaisce do ġniḋtear agaiḃ ’san áit seo?”
  “Is eaḋ do ġniḋtear linn,” ar siad, “foġluim faoḃair-
ċleas ag Droiċead an Éallta.”
  “Cá faid ḃíos duinne ag foġluim?” ar Cú Ċulainn.
  “Foġluim míosa ráṫa bliaḋna trí lá agus teóra oiḋċe atá
air,” ar siad.
  “Maiṫ, a óga,” ar Cú Ċulainn.  “Taḃraiḋ eólas doṁ-sa
ċuige go ḃfeicinn é.”


<<<<   RUḊRAIĠEAĊT   >>>>